Marià Castells era un ajudant del primer oficial al forn elèctric de La Farga. Tot just casat, la seva dona el va empènyer de seguida a demanar que el pugessin de categoria; encaterinat amb la seva Filo, el noi no va parar d'emprenyar Belarmino Peña, l'encarregat del forn, que al seu torn va haver d'emprenyar el mestre de taller, Ramón Vaquero, que al seu torn va haver d'emprenyar el cap de fàbrica, Josep Massarré, que al seu torn va haver d'emprenyar l'enginyer-director Carlos Massapoc. Bon jan de mena, el pobre Castells s'havia tornat un pesat. Un dia, el Massarré i el Peña van discutir sobre el moment i l'oportunitat de canviar, com exigien normes de rigorosa aplicació, els maons refractaris de la volta que cobria el forn; el Massarré es negava a fer-ho per estalviar i guanyar-se la prima anual, però el Peña, d'acord amb el primer oficial, Héctor Salgueiro, i el maquinista, Justo del Castillo, no va voler engegar; el Massarré va fer una maniobra de distracció i, amb la promesa de promoure'l a escoriador, va aconseguir que el Castells, pensant abans que res en el goig de la seva dona, acceptés substituir, a les ordres directes del cap de fàbrica, el primer oficial del forn. De ser un xicot senzill i solidari de mena, el Castells havia passat a ser un esquirol. Quan la volta del forn es va enfonsar en el moment que el flamant nou «primer oficial», guarnit amb els dubtosos galons de la cobdícia, es disposava a escoriar, l'erupció de metall impur el va agafar de ple i en va fer una teia humana.