Marian Vayreda va morir uns mesos abans de complir cinquanta anys. I els seus tres únics llibres corresponen als darrers temps d'aquella breu maduresa. He dit que els Records de la darrera carlinada van ésser publicats en 1898. Després, en 1900, va sortir Sang nova. I quan va aparèixer La punyalada —de primer, en 1903, a «La Il·lustració Catalana», i més tard, en 1904, en llibre— Marian Vayreda ja era mort. [...]
Ell va néixer, al Mas Vayreda d'Olot, el 14 d'octubre del 1853. El seu germà gran —Joaquim, el futur pintor— tenia aleshores deu anys. La mare va morir aviat. Marian va acabar el batxillerat a quinze anys, és a dir, l'any de la Revolució de setembre, de la qual parla tant al preàmbul dels Records, i a Sang nova. Poc després, esclatà la darrera guerra carlina. Els estudis havien quedat interromputs. La mort del pare l'alliberà molt aviat del darrer lligam i, a disset anys amb el germà Estanislau —que ja en tenia vint-i-dos i era llicenciat en Farmàcia— es va incorporar a l'exèrcit carlí, on va acabar per formar part de l'Estat Major de Savalls. Passats tres anys —així ho conta a les darreres pagines dels Records...— i quan la guerra era acabada, ell, ferit i malalt, se'n va anar a França.