Mentre xerrem, el vent ha caigut...

Autor: Carlos Barral i Agesta
Obra: Pel car de fora. Catalunya des del mar , 1985

Mentre xerrem, el vent ha caigut del tot i d'aquí a un moment ens quedarem en joli. L'Alexis ja se n'ha adonat i augmenta el trepidar de la màquina. Ara, passem davant de l'Hospitalet. Des de la mar la població sembla situada al darrera de la grossa baluerna del convent, més aviat una fortalesa, les pedres de la qual semblen formar cos amb les de la riba, de manera que es dibuixen dos falsos plans, aquell que fingeix una extensa fortalesa, que en realitat no existeix, i la població de debò amb casetes blanques vora mar i alts edificis escalonant-se cap a l'interior. A l'Hospitalet no hi ha veritable platja i per això no deu tenir tradició marinera. Els pocs bastiments que hi ha, i que segurament sempre hi ha hagut, pengen de la muralla de la riba de robusts palanquins armats amb ternals o catalines.

El conjunt urbà de l'Hospitalet s'acaba bruscament a la desembocadura del riu de Llastres, on la costa fa punta i que es distingeix molt bé a causa dels pins i altres arbres robusts que, segurament per por de les avingudes i les rierades, han respectat les tales dels urbanitzadors. Aquí comença una llarga platja de sorra fins fa poc anys deserta i altres platges interrompudes per frontals de pedra a les dues bandes de la punta dels Penyals i fins a la de la Peixerota, més enllà de la qual comença la platja de Rifà.