Miramar (fragment)
Com àguila qui posa son niu damunt l'abisme,
a on sos fills, nodrint-se d'espai i d'heroisme,
dins la blavor altíssima s'afanyen a volar,
així l'ànima augusta qui prop del cel vivia
dins les augustes penyes hi va posar un dia
el niu de Miramar. [...]
Regne d'Amor! Estendre la Idea beneïda,
donar-la a tots els pobles, vessar l'ardenta vida
assaonant la terra pel fruit que Déu recull...
Aquest lo desig era que Miramar fundava,
desig d'amor vivíssim que sense fi brollava
del cor de Ramon Llull. [...]
Alça't figura immensa, ferida, no eclipsada;
alça't, apòstol, savi, màrtir, poeta, sant!
Ton pedestal bellíssim serà l'Illa daurada...
L'enveja desarmada
davant ta nova glòria s'inclina tremolant.