No fa pas gaires dies que hi tornava pel cantó de Viladrau. Se'm clogué el jorn, jorn hermós d'agost, al sot de Masjoan, i vaig fer l'ascensió al poble a la claror de les estrelles que parpellejaven en la blavor del cel. La monòtona cançó d'un pobre vell tornant del tros me feia pesada la ruta, i més encara el perfidiós cridar d'un boverot que no parava de martiritzar els dos vedellets que seguien amorosos a la vaca, que calmosament i esbrotant pels marges feia cap al cortal.