No passa cap cotxe i, els que passen, l'insulten o toquen la botzina. Són els Nogués que tornen a casa. Camina. De lluny, veu com s'acosta un autocar. Sense esperança, fa el senyal de l'autostopista. El troba ridícul i es pregunta qui deu haver-lo inventat. L'autocar, però, frena. El conductor amb barba de quatre dies li pregunta on va. Ell diu: «a la ciutat». El deixa pujar després d'aconsellar-li que no torni a fer mai més autostop per aquella zona. És perillós, diu. Seu al fons del vehicle. El sorprèn que tots els passatgers siguin dones amb ulleres. Després, tanca els ulls. Sempre que puja a un avió, a un tren, a un autocar, procura dormir i constata, invariablement, que és impossible. S'imagina la dona interessant estirada al seient de darrera amb el cambrer entre les cames. I en d'altres posicions. Pensa que la conversa sobre l'atac directe i descarat ha estat divertida. Somriu. Quan obre els ulls, una dona amb ulleres li pregunta per què somriu. No contesta. La dona segueix parlant. Està encantada, diu, amb el dia que ha fet. I amb la paella que, com cada any, organitza l'Associació de dones que tenen més de quatre diòptries.