Nocturn
Quan la nit amb son misteri
encisa serres i valls,
i el pastoret solitari
sent que és l'hora de l'espant;
quan les muntanyes escolten
parlar en somnis la mar,
i qualque estrella caiguda
se perd per l'immens espai:
quan la flor somniadora
bada son calze nevat,
i beu rosada, i aixeca
son aroma virginal;
llavors, a voltes, boirosa,
llunyana te veig passar,
reina blanca de mos somnis
qui del cel no baixaràs!