Només la pedra, i encara...

Només la pedra, i encara

un dolç límit per al cor;

només allò que no mor,

i la vida fent-s'hi clara;

ara la rosa es declara

prorrompuda i virginal

com un fragment d'alegria

-nom donat, segles, Maria!-

i dins la clama lleial

l'enyorança em descobria.