Núria
Havíem plantat banderoles fosques dalt dels
cims i encès teieres al campanar. Passaven els
llops, però jo no movia les mans de l'aigua.
Es desfullen les cares
vidres enllà dels colls;
a les cel·les alades
han vençut els herois.
Al ras, entre tarteres,
fumegen els cavalls;
la passa es fa més curta
i el cor i els ulls són balbs.
En el clot dels silencis
braceja l'eguasser;
fa un crit per a espantar-nos:
és una pedra més.
S'ajoquen les campanes:
hissen negrors als cims!
seré còdol i boira,
la por d'altri i de mi.
Els llops són a la coma,
passarem pels estanys
amb guants de neu, sense arma,
a l'encesa dels faigs.
Ja branquegen les aigües
i grana el glaç premut;
el vent duu cants de sílex:
on és el mar; i tu.
Al cel cremen les xifres:
Nou Creus, Nou Dards, Nou Fonts;
vinc per camins de feltre
bru i desolat com Vós.