Parla vexada
Car tot voler ha melloria...
Ramon Llull
I m'han dit que has estat molí soferta
en el cor i en pit;
però jo veig un rastre de llàgrimes
al setí del vestit.
Ai, amiga, que et portem reblada
fins a sang i a martell.
Passarà, bec i urpes malmeses,
passarà el mal ocell
que xipolla per nostra llacuna
i n'esbarria el peix.
Ai, amiga, sense tu ¿quina fóra
de nostra roda l'eix?
I m'han dit que has estat molt soferta,
que t'han penjat al pit
una esquerpa, manllevada joia
que t'esquinça el vestit.
No hi fa res; és la nostra bandera
que et vesteix adient,
i nosaltres, portant-te abrivada,
no ens ajupim al vent.