PASSEIG DE MISERICÒRDIA
La passejada no fa perdre alè,
ni als avis vells, si són de bona fusta.
No és molt llarga ni breu: la mida justa
perquè el cor en retorni mes serè.
Dessota els migrats plàtans, són feliços
els menuts: ara enrere, ara en avant.
Poc, al costat dels pares; van jugant;
pleguen boles; assalten els pedrissos.
Sembla que el pensament, com ells, aleni
amb igual ritme, anant d'allà d'ací.
Passa, del lloc d'avui, al primigeni:
"Què va ocórrer, perquè un ignot camí
ara sigui un passeig, que encara meni
al tros que fou d'un tal Pere Cochí?"