Patum, Patum, Patum

Autor: Climent Peix i Armengou
Obra: Poesia completa (1928-1992) , 1995

Patum, Patum, Patum

La tarda tota resplendeix de festa
que il·lumina els carrers de la Ciutat;
els contorns s'endomassen de ginesta
i en els rostres la joia s'hi ha abocat.

La plaça de Sant Pere ja es prepara
per gaudir d'una festa, la més gran!
La multitud, frisosa per dir: Ara!,
veu arribat el moment palpitant.

I tot de cop, la música comença
llançant a l'aire un ritme marcial:
Els Turcs i Cavallets, amb cara tensa,
reviuen un combat medieval.

Després, les Maces, l'Àngel desafien
entrecreuant-se amb foc i explosions;
vénen les Guites, que a la gent atien,
i no salven la plaça ni els balcons.

L'Àliga arriba, lluint la corona
de gran ducal que tan bé li escau;
duu la sang del Casal del Barcelona,
i dansa un ritme brodador de pau.

Han sortit, ara, els Nans de castanyoles,
somrients, molt lleugers i virolats;
innocents, van armats de banderoles;
diríeu que són nobles destronats.

I els Gegants, tots sorruts, de pell morena,
amb el pas assenyat i el gest altiu,
satisfets, giravolten a balquena
com duent dintre el cor un nou caliu.

També entren a fer la competència
molt trempats, juganers, els altres Nans;
les rotllanes que salten amb cadència
prenen l'aire amb festius repics de mans.

I per últim, els Plens: la gran follia
de diables, guspires, foc i fum;
espetecs dels fuets en magna orgia.
És la plaça un Infern! És la Patum!