Pedres callades al monestir de Santes Creus
Passant pels seus camins he fet parada,
talment com un asceta recollit
que escolta una cançó — música alada —
i he vist el Monestir tot envellit.
Llurs pedres m'han parlat amb veu callada
dels segles que tants anys han engolit,
deixant-nos de sa historia inacabada
la universalitat que no ha emmudit:
I pel camí del temps, la seva història,
tan neta del pecat i la sutzura
que foren el flagell d'uns dies greus,
avui tothom la guarda en la memòria
davant del feix de pedra fosca i pura,
que forma el monestir de Santes Creus.