Pel setè centenari del naixement del rei en Jaume
Benhaja el punt i l'hora en què infantà Maria
de Montpeller! La glòria ungí l'infant reial;
rebut fou amb presagi; i amb l'aigua baptismal
l'Apòstol Fill del tro son nom li conferia.
En Jaume! Al segle d'or de la Cavalleria
ningú brandà com ell l'espasa triomfal:
al segle de grans reis un ceptre paternal
ningú estengué millor als pobles que regia.
No fou sa excelsitud la flor que en el cimal
d'una nació ja feta ostenta l'ideal:
¡fou qualque cosa més de força i vigoria.
Va esser el tany robust, qui de la rel pairal
cresqué, replè de saba, en tronc patriarcal...
I al cap de set-cents anys son poble s'hi congria!