Pels carrers del Poblenou (fragment)
Nouvingut als trenta anys,
amb dona i una filla,
vivia aclaparat
per quimeres i núvols,
contra la soledat,
la injustícia i el tren
que ens privava del mar.
Escoltava les ones,
les gavines i el blau
sota el pont de l'enyor.
Passejava encisat
per la Rambla, aturada
amb aire menestral
i somriure de festa,
sota el verdíssim arc
dels plàtans i els coloms.
Escoltava el compàs
i l'impuls d'un vell vals
davant de l'Aliança
i els versos d'un orat,
enamorat de Déu,
trencaven amb un salt
la tristesa infinita
d'una posta fugaç,
vençuda amb l'altivesa
d'un sòrdid general.