Per a un pintor tan significatiu i vinculat a València com Joan de Joanes (pseudònim de Vicent Joan Macip) s'ha reservat una àmplia estança, i en ella es troben temes tan cars al devot pintor de Font de la Figuera com el Salvador i el Ecce-homo; així mateix una gran taula on hi figuren els patrons de València, sant Vicent Màrtir i sant Vicent Ferrer, i al fons, una vista de la pròpia ciutat amb els campanars i cloquers. Un altre llenç també notable, d'ambient místic, és aquell en què apareix al mig de la Verge, i a cada costat els esposoris, místics s'entén, del venerable Agnesi amb santa Agnès i els de sant Teòfil amb santa Dorotea; al fons hi ha una ciutat i unes muntanyes blavoses. El venerable Agnesi fou un culte i devot eclesiàstic, que a principis del segle XVI escrigué diverses obres teològiques i versos en llatí, i fins i tot se li aparegué Crist vestit de captaire; fou enterrat al convent d'agustines de sant Julià, però quan va demolir-se aquest, en la postguerra, ningú se'n recordà de la sepultura. Ara només queda el retrat de Joan de Joanes, on apareix amb el roquet i la museta, és a dir, amb l'habit dels beneficiats valencians. Joanes també tingué una filla pintora, Margarida Macip, i en la mateixa sala hi ha un petit tríptic d'ella, en el que es representa un Calvari molt carregat de tintes obscures.