Per celebrar-ho he portat cava i una safata de rebosteria a la botiga de Santa Clara; demà ho faré a la Júnior i a la tarda a la botiga nova. Les dependentes se n'han alegrat i se les veia orgulloses; de fet, el premi també és una mica seu, perquè trio amb molta cura el personal de casa. Són, en general, noies i dones que no s'acosten al perfil de dependenta, actual, aquestes noies tan primes i pintades que fa la sensació que estan sempre més preocupades pel seu físic —pels seus cabells, que es toquen constantment i per les seves ungles, que es vigilen sense parar— que no pas per les necessitats dels clients; són aquestes noies que diuen: «no me'n queden», o «m'han d'arribar», com si la botiga fos seva, i que en comptes de mirar el gènere o el client baden mirant el carrer per darrere els vidres.