Per Nadal
Moria per Nadal. El misteri el vencé.
Un Àngel sense lluc encara anunciava
una Naixença per a la Mort. Hi hagué
un malentès. La nit ja no fou blava
en el cel vertical i nostre del Pessebre.
Rei màgic, enfebrat, sempre fidel!
Fe inerta, vana febre
per la flama fugaç del seu Estel.
No foren tanmateix certs els presents?
Un somni per a tants, una mentida
daurada per a tots, ¿no val la veritat, no val la vida
amb sentits, sentiments i pensaments?
Viatjà per amor, bregà, fallí
i esperà, caut, la lenta aurora,
que assegura la tria del camí.
Però només de l'alba hagué penyora.
Fou blanc de tan ardent, i envellí sense usura,
balbucejant i maltraçut com un infant
que creix en passió més que un gegant,
fins a la mort, cap a la glòria obscura.