Però tot això del mostassà és ja pura arna sinó tot vida és el Clot o Plaça Rodona, ja que si algú la denominés pel nom oficial de Plaça del Cid, no hauria cristià a València, ni moro ni pagà, que la sabés identificar. La Plaça Rodona, amb la coberta circular del mercadet, la font de quatre dolls, és vella, que no antiga, ja que sorgí en 1839 ocupant l'espai de les antigues carnisseries; la idea fou d'en Manuel Tió, comissari del repès, i el projecte, de Salvador Escrig, el mateix que discorregué les escales de les «Alamedetes» de Serrans. Tota la setmana en la plaça hi ha un mercadet de randes i quincalles, però els diumenges de matí es transforma en uns encants: s'hi venen animals vius, com ara coloms, canaris i fins tortugues; llibres vells i segells de correus, discos, rellotges, quadres, gravats. No és un mercat d'antiguitats; és, més que res, un mercat de saldos i d'absurdes andròmines que emplena la plaça, les arcades per on s'hi accedeix i els carrerons que l'envolten. Els diumenges de matí al clot hi ha una remor de rusc d'abelles, és el refugi de l'enginy o, si es vol, de la picaresca, però és un racó humà en una ciutat cada vegada més inhòspita i buida.