Perquè, la veritat siga dita, el barri necessita d'una profunda restauració i neteja. Va ser, jo mateix hi vaig viure molts anys, un barri tranquil, pobre, quasi paupèrrim, menestral, valencià i faller. Carrers de Dalt i de Baix, de Soguers, Ripalda i Na Jordana, carreró de les Amoroses, carrers dels Horts i dels Jardins, carrerons de la Murtra, d'En Fos, de la Palma i del Cabrit, tots tan estrets i tan alegres, els seus balcons carregats de testos; en les plantes baixes, verduleries, drapaires, adrogueries d'aquelles on només es venia blavet i terreta d'escurar; tallers de fusters i ebenistes; botiguetes; tavernes ombroses amb panxudes bótes, com el vell «Los Viñales»; cafetins com els de la placeta de l'Arbre i els del mercat de Mossèn Sorell; obradors on els olivaires preparaven els confitats. Però tot això fou, ja no és, la riuada de 1957 assesta al barri del Carme una punyalada, molts dels pobladors l'abandonaren i la picola féu estralls en el seu apinyat caseriu.
Avui el barri del Carme causa dolor i pena: són tantes les demolicions, els solars replets d'enderrocs i brutedat, que passejar els seus carrers causa la mateixa trista impressió que transitar per una ciutat bombardejada. Un dia hi arribaren uns intel·lectuals, o intel·lectualoides, i el descobriren; a aquests seguiren la rabera de les grenyes i les melenes, la del greixum i els pantalons «tejanos»; finalment tancaren la formació els especuladors i aprofitadors. Per quatre pessetes, a baix preu, s'adquiriren les humides plantes baixes i els soterranis; en pocs anys, on hi hagué forns i carboneries, hi ha «pubs» i «whiskeries»; on hi havia tavernes i cafetins, «pizzeries» i «hamburgueseries». Que diria, si alcés de nou el cap, Matasiete, el Sabater del sainet d'Escalante?, o el bel·licós Don Santos, el de «L'escaleta del dimoni», que estava allí, en el propi carrer de Baix? -Senyor, xà i quina coentor!-. Però ni això entendrien els actuals residents, ja que fins el valencià ha estat eradicat del que fou el més castís quarter de la ciutat.