Plaça Reial
Com el record d'un temps tot just finit,
rejovenies la ciutat antiga.
Plaça silent! Si l'aire nou fustiga,
conserves el teu aire, recollit
dins el quadrat d'una porxada amiga.
I l'has deixat al teu jardí petit,
i al brollador, que sembla emperesit,
i a les palmeres, que el vent no fatiga.
L'aire se't perd endins dels carrerons;
per ells vindran infants plens de cançons
i els músics cecs tocant llur melangia.
I arribaran els polemistes vells,
i els grups de gent bescanviant segells,
i un dit de sol que a tots acaricia.