Pluja al bar Formentor
La pluja ve de puntetes
tot tremolant de rialles;
per l'esquena se li fon
mirall de l'esgarrifança.
Travessa el Born tota nua
—pessigolles a les cames—;
els guardes municipals
s'han quedat de pedra marbre.
Plenes de vidres del cel
es glacen les taronjades
i un ocell ha refilat
la cançó més ensucrada.
Al seu pianet la pluja,
una polca capgirada
sona. Sonen xeremies?
Diu que son danses d'Irlanda.
—Qu'est-ce que ca? —Bon jour, madame.
La pluja, ben pentinada,
vol parlar-vos de Chopin.
—Que no sou de la gran França?
La pluja fuig de puntetes,
tota casta, tota aigua;
no hi ha més roses avui
que roses blanques.