Pluja
Plou. L'ala espolsa el colomí. Xarbota
contra el fred que tortura, la canal.
El cor mira i no hi veu. Del madrigal
s'esmuny l'accent irònic, gota a gota.
Plou. Del condol jo vull l'aspresa: tota
cap en mos ulls. Al porxo paternal
a menjar engrunes ve l'ocell. Degota
gemmes breus el filferro del parral.
Beu el favar sedent amb glotonia:
desperta el blat nova gerdor. El dia
com un vell calb, de vora el foc no es mou.
La nit davalla sense surt. Espia
des dels teulats remulls, sòpit, l'any nou.
Tenebra xopa. Cel de pena... Plou.