Port de Maó
Escampa el port el seu perfum
de marinada fresca,
de mar solcat de llum
i sons entremesclats
de vaixells, estibaires i gavines.
El luxe immemorial
d'atendre el despertar
solemne de la vida en el port
encén l'anhel urgent
de la mirada.
Per un moment, indecís i magnífic,
s'escampa entre la broma
la percepció subtil
de l'harmonia.
Contempla, però, enmig d'aquesta encesa
de colors i contrastos,
el vaixell de l'edat que ara passa
embegut de desig
—i de temps i tristesa—
i endevina el treball
adolorit
de la travessa,
el cabotatge inútil de les hores.