Presidint la Plaça de Sant Joan, teniu ací l'edifici de l'Ajuntament de Vilafranca, ja dins el clos antic de la ciutat.
Què ens suggereix l'edifici? Força coses, en primer terme que això ha d'ésser, primer que tot, una construcció destinada a usos oficials: podria ésser també un centre d'alta recreació, com per exemple un casino -s'entén, un casino de senyors-, i no podem negar que fa patxoca. L'estil no és ben definit, en diríem un estil ostentós passat per un empatx burgès i una innegable adscripció al neo-renaixement que tants edificis municipals ha aconseguit d'aixecar a les nostres latituds.
Aixecar? Anem més a poc a poc, si us plau. Entreu a l'edifici un cop l'home de la panera us hagi deixat el pas lliure, i el primer que albirareu és un pati gòtic. Sí, un pati gòtic: el Penedès té bastant de gòtic, és una vila molt acostada a les proteccions reials de la nostra edat d'or històrica. Malgrat que els vilafranquins donen una importància relativa a l'edifici, i potser no fos un gran palau quan la municipalitat va adquirir-lo al final del segle XVI, valia la pena, tal vegada, que n'haguessin conservat la traça gòtica. Ara és gòtic només de per dins, perquè, a part les reformes fetes a la primeria del segle XVII, encara el 1912 hom va tapar l'antiga façana amb l'actual. Tot plegat, aquesta façana fa un cert efecte de carregament i de dissimetria, i que ens perdoni el responsable, senyor Campllonch, ben acreditat per altres obres.
Al carrer estret lateral, visible a la fotografia, la façana de la casa de la vila conserva trets gòtics -no fou reformada- ben definits, i alguna gàrgola i tot que us espia des de la ratlla de llum i d'ombra, paret amunt.
La preferim, ho confessem, a la façana principal actual, que, per decisió d'un entusiasta ajuntament de la primeria de segle, i amb diners provinents d'arbitris extraordinaris, fou alçada, i a la qual acaben de donar aires de recarregament els fanals amb coronaments d'ous de granota.