Qualsevol s’adonaria que el cinema Gayarre, amb els seus insectes, les seves males olors i el seu públic devoracacauets no és lloc per a l’Eusebi Fort. Per això el senyor Pruna, que el té molt present, li proposa que treballi per a ell ara que al Clavé hi pensa projectar cinema. El Clavé és un teatre de bon to, on la gent benestant hi veu teatre, sarsuela, òpera i circ i alguns cops l’any molt assenyalats hi va a ballar. Ara no té més remei que rendir-se a l’evidència de la nova moda del cinema, però ho vol fer amb senyoriu, distingint-se de la competència. Per això contracta un quintet format per dos violins, contrabaix, violoncel i piano, que tocarà els dies de pel·lícula, que no seran tots. L’empresari ha aconseguit l’exclusiva de distribució d’una marca americana de pel·lícules que es fa dir Metro Pictures Corporation i creu que li reportarà algun benefici. És un home amb vista, que es prepara per a alguna cosa que s’ensuma però que encara no es veu.
L’Eusebi Fort ho accepta, és clar, però pregunta si pot conservar l’altra feina. S’estima el Gayarre i les seves sessions sorolloses. Hi ha conegut molta gent i, en fi, és home de fidelitats. En principi, el senyor Pruna no hi veu inconvenient, i l’Eusebi Fort esdevé l’home amb més feines de la ciutat. Les sessions del Clavé demanen assajos. Hi ha dies que hi arriba cansat, sense temps ni d’enganyar la panxa, però de seguida es revifa, perquè els companys són agradables i les trobades un descobriment constant de melodies noves i ritmes diferents.