Quan un hi entrava, la taula quedava lluny i calia anar caminant, acostant-s'hi per a poder parlar. Això era deliberat per tal de crear una situació de domini sobre el pres que era sotmès al procés de disciplina. Em van demanar: «¿Usted, cómo se llama?». «Jordi Carbonell i de Ballester». «Yo le ruego, que en atención a mis colegas, que algunos no entienden el catalán, tenga usted la amabilidad de hablar en español». Vaig suggerir, tan suaument com vaig poder: «Miri, senyor director, jo considero que si l'administració posa uns funcionaris que són incapaços d'entendre els administrats, aquest és un problema de l'administració i, per tant, amb tota la cortesia li prego que demani un intèrpret jurat». La resposta, tallant, va ser: «Puede retirarse». Em van enviar a observació psiquiàtrica.