Raixa
Baix d'escultòric respatler de roques
mirant el pla verdós i el mar que el faixa,
entre olivars de mil·lenàries soques,
seu pensativa Raixa.
Seu en clàssic repòs, i la bellesa
de siti, amb l'horitzó que s'hi domina,
té la llum, té la sòbria gentilesa
dels d'Àtica i Sabina.
Oh!, bé hi escauen els gloriosos marbres
animats pel cisell de Grècia i Roma,
com si fossen trobats enmig dels arbres
i herbeis d'aqueixa coma.
Desenterrats a la romana Arícia,
un docte purpurat d'eix casal noble
els dugué aquí per honra i per delícia
dels seus i de son poble.
Amb ells aquí tingué sagrat larari
el geni antic i, fent-se'n tabernacle,
donà dins eix alberg hospitalari
son immortal oracle.
Oracle humà que va donant la norma
de lo bell a l'artista i al poeta
i a quants entenen de la muda forma
l'harmonia discreta.
Aquí de Grècia l'elegància pura
que en el marbre de Paros esculpida
pogué encarnar eterna la frescura
de la flor de la vida.
Aquí l'augusta majestat togada
de Roma, que damunt nostre hemisferi,
fins després de caiguda i sepultada,
imposa son imperi.
Nimfes i déus gentils, serenes muses,
savis, guerrers, emperadors, atletes,
airoses daines, monstres i meduses,
trossam d'obres desfetes,
grans urnes d'alabastre i de porfiri
on brinda somniadora recordança
i objectes casolans d'on par que expiri
domèstica enyorança...
Tot ho guardà segur fins avui dia
l'hospitalari alberg amb sa noblesa;
per ell Mallorca gran augment tenia
de glòria i de bellesa.
I ho guardarà per temps? Ai!, solitari,
mirant el pla verdós i el mar que el faixa,
s'ha de buidar, com esvaït santuari,
l'antic museu de Raixa?