Recordant la ciutadella

Recordant la ciutadella

Quan va caure en Casanova

mal ferit dels castellans,

sense forces Catalunya

tancà els ulls per a finar.

Tres centúries que bregava

contra vents i tempestats;

ara cau, ara s'aixeca,

l'últim cop no es va aixecar.

Quan en terra la vegeren

la voltaren com un ca:

tantes pedres li tiraren,

que la varen soterrar.

Guardeu bé la ciutadella

on la pàtria heu enterrat;

arribant Pasqua florida,

ja la pàtria s'alçarà.

Per si és morta o si no és morta,

se van dir los condemnats,

vigilem a Catalunya

l'ull atent i l'arma al braç.

Més a sobre de la llosa

se dormiren embriagats;

estrafets amb les disbauxes,

repugnaven de mirar.

Quan del somni es deixondiren,

el cadàver no han trobat,

i l'horrible ciutadella

feta engrunes va saltar.

Si és amb vida o no és amb vida,

els botxins no ho saben pas;

qui pot dir-ho és l'amor vera

que té vista per mirar.

I a la cort, que tot ho saben,

res saben dels catalans,

i fins sos reis, Déu els valga,

no entenen el seu parlar.