Recorde casa, ma casa

Recorde casa, ma casa

de xiquet, com un somni

on veig ma mare que m'adorm al braç.

En sent el bressoleig,

la càlida carnalitat dels gesmils

que duia embronjats al pit,

la seua veu olorosa

que cantava, mentre arribava la son

i se m'enduia volant

sense ales cap al cel.

Cantava aquesta cançó:

 

El meu xiquet és l'amo

del corral i del carrer,

de les fulles de la parra

i la flor del taronger...

 

Aquella casa ja no és ma casa,

ni jo el xiquet que era l'amo

de tot, sense tindre res de res.