Recorde casa, ma casa
de xiquet, com un somni
on veig ma mare que m'adorm al braç.
En sent el bressoleig,
la càlida carnalitat dels gesmils
que duia embronjats al pit,
la seua veu olorosa
que cantava, mentre arribava la son
i se m'enduia volant
sense ales cap al cel.
Cantava aquesta cançó:
El meu xiquet és l'amo
del corral i del carrer,
de les fulles de la parra
i la flor del taronger...
Aquella casa ja no és ma casa,
ni jo el xiquet que era l'amo
de tot, sense tindre res de res.