Ripoll

Ripoll

 

Orgulloses nissagues forasteres,

davallant jorns i nits mateix que pluja,

quaranta colzes del Montgrony per sobre

la nostra terra en mar de sang sepulten.

Mes damunt d'aqueix mar, com arca santa,

surava l'esperit de Catalunya.

 

La mar va fondre's, revenint la terra;

i Wifred, davallant de les altures,

fent d'arada l'espasa, en ella enfonsa

les mateixes llavors d'altres centúries.

I allà Ripoll, per a salvar-nos sempre,

l'arca s'hi va quedar de Catalunya.