Ripoll
Orgulloses nissagues forasteres,
davallant jorns i nits mateix que pluja,
quaranta colzes del Montgrony per sobre
la nostra terra en mar de sang sepulten.
Mes damunt d'aqueix mar, com arca santa,
surava l'esperit de Catalunya.
La mar va fondre's, revenint la terra;
i Wifred, davallant de les altures,
fent d'arada l'espasa, en ella enfonsa
les mateixes llavors d'altres centúries.
I allà Ripoll, per a salvar-nos sempre,
l'arca s'hi va quedar de Catalunya.