Ruïnes de Sant Llorenç de Sous
Vers l'ermita del Mont, bo i fent camí,
dia d'estiu que el sol és flama encesa,
de Sant Llorenç de Sous veig amb tristesa
esfondrat el romànic monestir.
Em plora el cor i lassa exclamo així:
I doncs, on és l'antiga esplendidesa,
fervor, també ajuda i gran bonesa
que prodigà el cenobi en temps d'ahir?
Lloc sacrosant: Qui sap si encar recordes
quan pel "Roser" cantaven els pabordes
els goigs al Sant, donant a tots pomells...
Per sempre has emmudit, noble clausura;
tempesta i llamps t'abaten sens mesura
però els efluvis teus són grans i bells.