S'Albufera des Grau

S'Albufera des Grau

 

He vist el vol del corb marí,

planar l'àguila peixatera,

l'alta figura de l'agró,

el pas suau del rabassot,

l'ocell migrant i el sedentari,

l'esclat de vida entre les aigües

i el verd encès de l'albufera,

el cromatisme que s'impregna

en la ferida de la llum

sobre la pell d'aquest paisatge,

el fondo alè vital guanyat

al preu pudent de la ignomínia.

 

Vetlaven tones de ciment

grisos despatxos dels setanta

ben fermentats de noms exòtics

i rapinyaires de corbata

amb l'avidesa del guany fàcil.

Era dictada la sentència

quan fou llençat el crit d'alerta

i s'aixecà potent l'onada contra

aquells murs especulats,

la fel de projectes salvatges.

I res no ens fou donat. Guanyàrem

a pols l'envit de s'Albufera

i encara el record d'aquell clam r

essona en la gent que el visqué

com l'eco intens d'una cançó

entre la son dels anys primers.

Absort en la llum de l'hivern,

en el record del que aprenguérem

i de la gent i d'aquells dies,

els ulls es fixen sobre l'aigua,

respir aquesta pau i sé

que mes enllà dels anys que es

perden el cicle recomença

impertorbable

en el difícil guany de l'illa.