S'Albufera des Grau
He vist el vol del corb marí,
planar l'àguila peixatera,
l'alta figura de l'agró,
el pas suau del rabassot,
l'ocell migrant i el sedentari,
l'esclat de vida entre les aigües
i el verd encès de l'albufera,
el cromatisme que s'impregna
en la ferida de la llum
sobre la pell d'aquest paisatge,
el fondo alè vital guanyat
al preu pudent de la ignomínia.
Vetlaven tones de ciment
grisos despatxos dels setanta
ben fermentats de noms exòtics
i rapinyaires de corbata
amb l'avidesa del guany fàcil.
Era dictada la sentència
quan fou llençat el crit d'alerta
i s'aixecà potent l'onada contra
aquells murs especulats,
la fel de projectes salvatges.
I res no ens fou donat. Guanyàrem
a pols l'envit de s'Albufera
i encara el record d'aquell clam r
essona en la gent que el visqué
com l'eco intens d'una cançó
entre la son dels anys primers.
Absort en la llum de l'hivern,
en el record del que aprenguérem
i de la gent i d'aquells dies,
els ulls es fixen sobre l'aigua,
respir aquesta pau i sé
que mes enllà dels anys que es
perden el cicle recomença
impertorbable
en el difícil guany de l'illa.