Sant Joan de les Abadesses, 887
Rompent l'erm, a la vall inviolada, el dia
de la pedra i el dia del fogatge abrusat.
Amb els ulls termeneja per primer cop la via:
la terra de ningú tindrà nom aviat.
Serem això: més purs, en el feu que congria
l'estelada i la plana en panys de claredat,
tindrem nom, cara i llengua per dir l'hora més pia,
vermellejant i nua, del país encetat.
Som marmessors del jorn augural. Ens aguaita
l'al·lucinació de l'ahir devorant.
Un poble de guerrers a les torres de guaita
i un esclat de magalls enlluernen l'instant
que, des del fons dels segles, el sol d'avui empaita
i amb ossades de clergues i pagesos ens diu: —Endavant!