Sant Joan de les Abadesses, 887

Sant Joan de les Abadesses, 887

 

Rompent l'erm, a la vall inviolada, el dia

de la pedra i el dia del fogatge abrusat.

Amb els ulls termeneja per primer cop la via:

la terra de ningú tindrà nom aviat.

 

Serem això: més purs, en el feu que congria

l'estelada i la plana en panys de claredat,

tindrem nom, cara i llengua per dir l'hora més pia,

vermellejant i nua, del país encetat.

 

Som marmessors del jorn augural. Ens aguaita

l'al·lucinació de l'ahir devorant.

Un poble de guerrers a les torres de guaita

 

i un esclat de magalls enlluernen l'instant

que, des del fons dels segles, el sol d'avui empaita

i amb ossades de clergues i pagesos ens diu: —Endavant!