S'Arenal
Visió blanca de S'Arenal,
que rius i cantes i t'insinues
al cor amb una rojor estival
de maquillatges i cames nues.
Si veus las nafres de l'amargor
amb virtut nova ja les embenes:
tenen tes platges massa finor,
tos pins s'esbranquen en les arenes.
De sol i ullades cuita la pell,
llisquen tes nimfes en tendres fugues,
entre rialles de cascavell
i una ruixada de pampallugues.
Casetes blanques de S'Arenal,
que en llit de sèpies i d'algues grises
viviu un acre sabor de sal
i un llarg col·loqui dones i brises.
Amb una llenca d'enyorament
que surt dels porxos i es perd enfora,
silencioses, danseu al vent
i amb la badia dormiu una hora.
Guaiteu les fulles de l'horitzó,
de cel i pèlag cercant l'inici,
i una frisança d'evasió
us du a les noses d'un pler fictici.
Dunes immòbils de S'Arenal,
que oïu la queixa de les gavines
i el pessic tendre del madrigal,
minucioses i femenines.
Sou com a pètals d'un pom immens
o blanes corbes de dona grassa:
calmeu la basca, si venç no venç,
amb braços d'ombra com una glassa.
Quan d'una a una vers l'infinit
solquin les barques com fines relles,
de les parelles el breu delit
veureu daurar-se d'un bany d'estrelles.
Carrers polsosos de S'Arenal,
calents de besos i solellada:
brindem, amiga, pel bé i el mal,
del bar marítim a l'enramada.
Quin panorama d'encant balbuç
d'un veire a l'altre, per joc, s'obstina!
Dins la fragància del teu barnús
té un fons de cala l'oculta sina.
Estima'm ara que un somni blanc
d'òpal i perla desempresones,
i dins tes venes dringa la sang
amb joia brusca de rems i d'ones.