Se'ls acosta la Teresa amb la noia dels exercicis a les Esclaves. En Tomàs de seguida reprèn el to de befa.
—Tu sí que acabaràs malament si t'acostumes a passar temporades amb monges, i sobretot de les de l'anomenada d'aquell convent!
—Més bona anomenada que no et penses, heretge! No sé si saps que una de les fundadores és santa i era de Comarquinal. A hores d'ara ja treballen a Roma per la santificació de la beata Maria Rosa del Calvari, de la mateixa ordre.
—Ja se n'ha acabat la mena, dels sants, aquí!
—No ho creguis —adverteix Teresa al seu germà—. Corre la veu que hi ha alguns casos de visió i altres fets sobrenaturals al convent de les Esclaves i a les Mosteles.
—Sols que no volen divulgar-ho en vida de les monges. No se'n parla fins després que moren. Als convents de Comarquinal passen fets miraculosos, més que la gent no es creu.
—És que a còpia de dejunis es mig moren de fam —insisteix l'amo Muntanyola—, i no eren pas visions allò que jo vaig veure quan era noi, d'aquestes Esclaves. Ja ho sap la Teresa, oi?
Però la germana no vol escoltar les paraules irreverents, i se'n va amb l'amiga. El senyor Llibori i la vídua de Torroella no gosen exterioritzar el desig de saber el misteri; però no es mouen.
—No vol escoltar-me perquè sap que dic la veritat. I és ben cert que quan varen canviar de convent, entre les runes de la paret del cor van trobar calaveres de criatura.
L'oncle i la senyora s'horripilen i no volen escoltar mes falsedats. La Laura torna a mirar pel vidre del balcó la tarda clara, que ja comença a declinar dolçament.