Senyors del Centralisme i del Castellanisme espanyol...

Senyors del Centralisme i del Castellanisme espanyol: contesteu-me serenament a aquesta altra pregunta: Si demà, per los atzars del temps, l'Espanya arribava a unir­-se amb la França formant només un Estat, ¿creieu vosaltres que fóra deure de patriotisme fer desaparèixer les lleis i els costums d'un dels dos pobles per a implantar-hi les lleis i els costums de l'altre com a pròpies? ¿I quina llengua consideraríeu que havia d'ésser l'única oficial, vosaltres, que sou unitaristes? Les dues, segons vosaltres, no hi podrien cabré dintre del nou Estat. ¿Gosaríeu a pretendre que la llengua general o la llengua oficial a França fos la castellana? ¿Admetríeu que a Espanya fos llengua oficial la francesa? ¿Los Núñez de Arce d'aleshores no s'aixecarien indignats fent de regionalistes, tan vehements, tan convençuts com nosaltres, o és que doblegarien lo front, complaguts, trasmudant la vostra Acadèmia Espanyola en Acadèmia Francesa, i s'afanyarien a escriure les seves novel·les, les seves poesies i a fer los seus discursos en la llengua francesa, i en les escoles d'Espanya s'imposaria la llengua que havia estat estrangera com a única llengua mare, i castigaríeu als nois crudelment si parlaven la pròpia, i ells los espanyols, los castellans farien traïció a la seva història i a son esperit d'independència donant l'últim adéu al morir als seus fills i a la seva pàtria en la llengua d'aquell Bonaparte que amarà en sang i embolcà en flames tants pobles de llengua castellana?

Doncs tot això i només és el que segles i segles predica i practica el Centralisme aplicant-ho a Catalunya.