Serra d'Or va patir diverses crisis. La primera va ser seriosa perquè el monestir tenia problemes amb Max Cahner i Ramon Bastardes, que portaven la revista: hom considerava que se'ls havia escapat una mica de les mans. El pare Jordi Pinell, secretari de l'abat Escarré i responsable de Serra d'Or davant el monestir, em va venir a veure. Li vaig fer present que si pretenien treure Cahner i Bastardes, l'equip de col·laboradors de la revista en pes ens posaríem al costat d'ells. Calia trobar un procediment per a mantenir-los. Cahner i Bastardes van continuar com a caps de redacció i es va crear una mena de consell de direcció del qual formàvem part diversos col·laboradors, incloent-hi Serrahima i Triadú. Posteriorment, el consell encara es va anar ampliant més amb Joaquim Molas, Josep Maria Castellet i Jordi Pujol, que el 1963 havia sortit de la presó. Després hi entraria Jordi Sarsanedas com a cap de redacció, i hi va continuar fins que es va jubilar.