Sínia de Cala en Turqueta
La roda ja és de ferro, rovellat
per l'abandó. Ni el ecord dels catúfols.
Damunt la mota s'enfila l'herbam,
l'humitat de la pedra. El caminet
més clar, fressat pel voltejar monòton
de la bístia. Ara ja no n'hi queden,
però encara he vist el catúfols a pler
omplir amb l'aigua del pou la pastereta
i l'ase taciturn movent la roda.
Avui és patrimoni que salvam
d'un oblit que s'estén inexorable
i d'aquells mots que ja no entén ningú.