Sínia de Cala en Turqueta

Sínia de Cala en Turqueta

 

La roda ja és de ferro, rovellat

per l'abandó. Ni el ecord dels catúfols.

Damunt la mota s'enfila l'herbam,

l'humitat de la pedra. El caminet

més clar, fressat pel voltejar monòton

de la bístia. Ara ja no n'hi queden,

però encara he vist el catúfols a pler

omplir amb l'aigua del pou la pastereta

i l'ase taciturn movent la roda.

Avui és patrimoni que salvam

d'un oblit que s'estén inexorable

i d'aquells mots que ja no entén ningú.