Sion i el Cenacle
Corona de la ciutat de David era aquest puig;
ara, assolat, jeu a fora dels murs de Jerusalem.
Què resta dels fonaments posats damunt les altures santes?
A on foren les portes que Jehovà estimava sobre tots els tabernacles de Jacob?
Solitari el cap de Sion griseja d'escampades pedres;
s'inclina silenciós sobre el barranc de la Gehenna taciturna.
A dalt una confusió d'edificis senyala sublims recordances;
ses voltes, refetes dels Creuats, cobreixen el solar de la Cena.
Ah!, el primer temple de la Nova Llei, el Santuari eucarístíc...
és ara mesquida de Mahoma.
Rompent sos pactes, el turc se n'apoderà
per posseir la tomba del Rei Profeta.
Aqueixa misèria de sepulcre, que un dervix senyala, és la tomba de David?
No: Sion oculta dins ses entranyes de roca el sepulcre de son gran monarca.
Antics llibres ne conten meravelles,
coses d'espant ne refereix la veu del poble.
Diu que, endins, hi ha un palau inviolable;
té columnes de jaspi, paviments de marbre, parets crostades d'or i argent.
Salomó, enterrant-t'hi son pare, diuen que hi sepultà tresors;
diuen que ningú ha pogut esvair mai tanta riquesa...
Per treure'n, s'atreví a baixar-hi Herodes,
mes un llamp soterrani li abaté els companyons, i ell, aterrat, pogué sortir-ne.
Al cap de centúries, diuen que dos jornalers cavant a l'acàs s'hi trobaren,
mes a l'entrar-hi ja els aturà un prodigi.
Un vent de gel va tombar-los esmortits
i romangueren allà en terra fins que una veu com humana ordenà que sortissen...
Oh entranyes del puig de Sion, si m'era concedit penetrar-vos,
si conseguia arribar al secret del Rei Profeta!,
bé hi deixaria allà tresors i ceptre i corona,
sols me'n duria l'arpa d'or del Salmista.
Per alçar el salm eucarístic dins el Cenacle:
un salm qui commogués cels i terres.
Un salm qui amb l'aleteig de sa volada dissipàs l'abominació,
com la fumassa d'un campament apestat que el vent dissipa dins la llum.
Un salm que, amb llengües de foc del Paràclit,
purificàs, oh Sion!, ta excelsitud profanada....