Sortint de l'Hotel Lis he entrat a la Bookhouse, una llibreria del carrer Silom, al primer pis d'un edifici de botigues. M'hi he sentit bé perquè l'ambient era tranquil, la música passava desapercebuda i la gent que hi havia —gent del país i alguns turistes especials, evidentment sense bermudes— parlava fluix i fullejava els llibres amb molt de respecte, alguns fins i tot amb devoció. I hi he trobat, curiosament, un volum en anglès del Typhoon, de Conrad. Després del sopar d'ahir al Lord Jim's sembla que aquest autor em persegueix; no he tingut cap dubte a quedar-me'l perquè aquest llibre em porta sempre un record de quan tenia onze o dotze anys —mira si en fa de temps i no m'ha abandonat mai del tot—. Quan el germà del meu pare vivia —era quasi vint anys més gran que ell, i semblava més el nostre avi que el nostre tiet—, ens feia acompanyar-lo sovint, a la meva germana i a mi, a Can Geli. En entrar ens deia: Trieu vosaltres mateixos el llibre que vulgueu, i durant una bona estona el perdíem mentre nosaltres passàvem meravellats, molt lentament, reverents, per entre els passadissos fets d'estibes de volums que s'aguantaven en un equilibri molt precari i que sempre semblaven tots a punt de caure. Jo em descuidava de seguida de la meva germana i sentia un dolç mareig, un nerviosisme de no saber què triar, perquè ho volia tot, totes les aventures, sentia que els herois de Stevenson, Conrad, Homer, Conan Doyle, Scott o Poe em cridaven; me'ls volia endur tots i sabia que no podia ser. I incomprensiblement, jo que fins aleshores mai no ho havia fet —ni ho vaig tornar a fer tampoc mai més—, com si una veu a què no em pogués negar m'ho hagués manat, mentre tenia a les mans una edició d'Ivanhoe força luxosa, que havia decidit quedar-me, em vaig posar a sota el jersei un volum del Tifón, de Conrad. Ningú no em va veure, vaig sortir de la llibreria enravenat, les cames tremoloses i amb un nus a la gola, i aquella nit, pensant que a casa me'l podien trobar i saber que l'havia robat, me'l vaig llegir tot d'una tirada i a la matinada, amb la imaginació absolutament exaltada —corprès el meu esperit de nen per la història del vapor Nan-Shan i del seu capità, que ha de lluitar contra els elements de la natura i els motins dels xinesos—, i amb uns remordiments fora de mida que se'm menjaven, vaig llençar el llibre al riu per la finestra del vàter, alhora que em jurava que a partir d'aleshores aprendria a controlar els meus impulsos. I ara jo era a Bangkok —sortia de l'Hotel Lis, al Patpong, d'alliberar els meus impulsos per després poder-los tornar a controlar quan seré a Girona— i fullejava el Typhoon al Writer's Bar de l'hotel, molt emocionat, fruint com una criatura, encantant-me en les il·lustracions fetes a ploma de vaixells de vapor i vela, com el Nostromo de la Júnior, amb tota la seva magnífica estampa. He demanat un armanyac a la salut de Conrad i me l'he anat bevent a poc a poc: sentia a dintre meu, com molt poques vegades he sentit, una felicitat tan rodona que estava a punt de plorar. No he pogut resistir la temptació de mirar el dibuix que ha fet la nena a la llibreta, la seva casa dels esperits benefactors, i el contorn de les seves manetes i l'empremta de la seva boca vermella de sucre. I he tingut molt clar el que faré demà: quedar-m'hi tota la nit i fer-li fotos. Fotografiar-la per endur-me-la, per conservar la seva imatge, tot i que sigui assumint el risc de tenir una prova del que he fet. I dormir amb ella, renunciant al luxe i la netedat de la meva habitació, per portar a terme totes les meves fantasies.