Talment com per als grecs Delfos era el melic del seu món, així la Drova en mi. A més, com la llar dels oracles, també guarda un indret ancestral. 18.000 anys abans de la nostra era, l'home ja hi habitava. A la cova del Parpalló, ací a la vora mateix, tota ella un temple de roca, un clavill misteriós mirant el mar. Enric Llobregat n'ha dit: «Al Parpalló aparegué el crani d'una dona jove, de tipus Cromanyó, ei mateix grup del qual derivem els actuals habitants del país, amb unes xicotetes variacions. L'home del Parpalló i de les Malladetes és l'avantpassat més vell que directament podem reconèixer els habitants de les terres valencianes dels segles posteriors». La cova del Parpalló, com és sabut, fou descoberta per Lluís Pericot, prehistoriador insigne. El recorde, ara, no sols per la importància de les seues troballes i estudis, sinó pel fet d'haver-lo conegut personalment, jo encara un monyicot, i haver participat en la darrera de les excavacions en aquesta cova, tot rentant, en un poal, les llosetes que els hòmens hi extreien, en remoure l'arena negrellosa, gastada i primigènia.