Tira tira vaig comprar ses vinyes que hi havia des des carrero fins a s'altre carrero; després Can Forner, que era sa més gran i des mateix que tenia sa rota des figueral arrendada. Devora sa caseta hi havia una tauleta i bancs de pedra a on moltes vegades vaig seure amb aquell bon homo. Can Totmesú, a on va caure una pedra dins sa caseta trobant-se ell, que era cego, an es quarto veïnat, i no tengué res. Es gran garrover baix del qual s'asseien a s'ombra per reposar ses dones que feien feina, està just allà devora. Faltaven sòliament dues vinyetes: sa de Na Caraja i sa des capellà Roig que a la fi varen també esser comprades.
Hi havia casetes que varen esser esbucades per arreglar marges derruïts, i per fer clapers. Algunes tenien dedins premses primitives. Ses casetes més bones varen esser arreglades per estables i per refugi dels treballadors quan plovia.
Ses parres les dugueren de Banyalbufar. Podadors banyalbufarins se'n cuidaren, i dirigiren sa preparació des moscatell cuit i de sa malvasia, que obtengueren vàrios premis a ses exposicions. Els barrals els duien de Jerez per donar es gust.
Provàrem es cultiu de s'espart, duit de Menorca; el sembràrem prop des forn i va créixer prou bé.
Estava anclat dins l'avantport d'Ancona un dia de molt mal temps, quan vaig dibuixar ses cases de s'Estaca; estan en posició prominent i així que pels dos portals, i es balcó, de sa part de la mar se veu aqueixa per tres bandes.
Sa carretera des Guix a s'Estaca va esser sa primera, servint per transportar els mitjans que de sa costa de Migjorn varen dur en barques, juntament amb guix per fer ses voltes de ses cisternes i de sa casa, passant, per ses marjades, des figueral que es veí Forner que tenia ses vinyes veïnades havia plantades com a rota.
Fent es buit per construir es celler i ses dues cisternes, una dels terrats, s'altra des carreró, tenguérem sa grava necessària; pedrenc no en faltava, i bo, allà mateix, i tant n'hi havia, que acabades ses grans marjades, part damunt ses cases, vàrem omplir fot es carreró de pedres bones per obrar si a cas mes envant n'havíem de menester.
Un dels quartos de baix, a la dreta, baix des terrat, va esser dedicat a capella.
Es gran defecte que tenia s'Estaca era sa falta d'aigo; sols hi havia una fonteta molt prima dins s'hortet situat part davall, i en s'estiu s'eixugava de tot. Vaig resoldre dur s'aigo, de sa part de dalt, per medi d'una canonada de plom.