Tors a la vorera
El tors que es daura. Crea
una beutat de llum
sota el cel nou. Concreta
clarors i joventut.
Miralls es llustren. Penen
d'esser massa profunds;
s'hi perd, l'estiu. La pedra
ateny més plenitud.
Passen de puntes joies
i ritmes: passatgers
efímers, es componen
a cada passa el gest.
Al tors daurat, ulls, hores,
batecs li van naixent.