Un dia, poc temps després d'acabar-se la casa [can Guardiola], trucaren a la porta i es presentà en Josep Puig i Cadafalch. En Puig tenia una casa d'estiueig a Argentona, feta amb una intel·ligent agregació de tres cases velles -uns bellíssims itineraris pintorescs -rodejades d'un nou mur de maó amb merlets escalonats i una gran barbacana de fusta que les unificava.
Sempre m'ha semblat una de les peces més interessants de tota la seva obra. És en un punt dolç en el qual les reminiscències de William Morris donen un càlid aire de domesticitat a la barreja d'eclecticisme neogòtic en l'estructura i de modernisme en l'ornamentació. Crec que ara està molt abandonada i que ja hi ha alguna part mig enrunada perquè els hereus -dividits, com és habitual- no s'acaben de decidir a donar-hi un ús adequat i perquè a les nostres institucions, com que gasten els diners protegint les escenografies de la cultura i importants exposicions prefabricades, no els queden recursos econòmics per protegir el patrimoni.
M'agradava molt la casa de Puig i la rondava encuriosit
cada vegada que anava a dirigir la meva obreta. Per això em vaig emocionar tant quan els meus oncles m'explicaren la visita a «La Solana». Sembla que en Puig hi va anar només per felicitar-los perquè tenien una casa que no queia en la cursileria del que aleshores es feia, a l'inici ja de les especulacions immobiliàries, una arquitectura poca-solta, que ni tan sols presentava l'escletxa cu1tura1 d'una certa tradició.