Un matí, en arribar a Reus, vaig veure en un quiosc de periòdics on jo solia comprar L'Esquella un nou setmanari local que es deia Reus Tranquil. El vaig comprar i llegir àvidament. Era un periòdic petit, insignificant, però que a mi aleshores em semblà una gran cosa. A la tarda, a casa, en lloc d'estudiar vaig fer uns versos destinats a Reus Tranquil. L'endemà jo mateix vaig portar-los a la redacció, que era en una botigueta de llibreria del carrer de Jesús. Vaig donar el sobrecarta clos a la primera persona que vaig trobar a la llibreria i vaig fugir corrents, avergonyit. La setmana següent Reus Tranquil publicava els meus versos i, a la secció de correspondència, una nota dient: "A Joanet de la Selva" — amb aquest pseudònim havia signat els versos— que fes el favor de passar per la redacció. Saltant d'alegria, aquell matí, en lloc d'anar a classe, em vaig presentar a la llibreria del carrer de Jesús. Era una botiga petita i fosca. Vaig dir el meu nom des del brancal, i se m'acostà un home escardalenc i magristó que va parlar-me amb una veu de coll escanyolida i sacsejada com si tingués un embús a la gorja que li dificultés l'emissió de la paraula.
—Tu ets "Joanet de la Selva"?—em va dir.— Saps que si estudies arribaràs a fer bons versos?
Jo estava nerviós d'alegria. Ell va preguntar-me si havia fet altres versos. Li vaig dir que n'havia fets molts i que en tenia una llibreta plena. Ell em va dir que els hi portés, que se'ls miraria. Aleshores tornà al fons de la botiga i es posà a remenar amb una cullera quelcom que bullia dintre una olleta que hi havia damunt un fogonet de gas. Per l'olor vaig comprendre que aquell home desfeia xocolata. Damunt el taulell hi havia una criatura menuda, esmerlida, que devia tenir uns, tres o quatre anys, potser més, no ho sé del cert, però que feia l'efecte d'un esquitx de noieta. L'home abocà la xocolata en una tassa, va sucar-hi bocinets de pa i començà a donar-los a la petita. Tot fent això va dir-me que ell era escriptor, que havia publicat diversos llibres, que era d'Alcover, que es deia Cosme Vidal, però que tot el que escrivia ho signava amb el nom de Josep Aladern, pseudònim sota el qual ja era molt conegut entre la gent de lletres.