Un tipus de reixa molt senzill, però ple de gràcia, i molt pràctic a la vegada, destinat a protegir les obertures o finestres petites, generalment dels cellers, graners i rebosts de la nostra casa popular, de dues i tres centúries enrere o àdhuc mes velles, és el llangardaix o esciuinça-robes. El primer nom li deu venir que en la seva forma primitiva devia acusar la figura, molt estilitzada, d'un llangardaix, segons hem pogut veure en una casa del segle XVIII de Prats de Lluçanès, el qual llangardaix, a més de les quatre potes, insinua àdhuc la forma del cap en la part superior. Un altre, del Museu de Ripoll, ja està tallat amb vuit potes en forma de mitja lluna; però molt més populars són els retallats en diverses punxes, doblegades o no, acusant a vegades la forma d'espina, com el que hem trobat en un finestró d'una casa de Sant Julià de Vilatorta datada l'any 1749, sense comptar-ne d'altres de diversos llocs més.