Una grogor d'autumne anticipat,
o de paper antic de periòdic,
o de paper mastegat de vegades,
ha davallat des del castell altíssim,
entre una olor de flors de tarongers,
virginitats encara inconcebibles,
amb dòcils mans i molt benigna sina.
Mire les gents que hi ha a la glorieta.
Veig aquest vell que ha mirat tantes coses,
tant ha cregut i descregut després.
Mire, enllà, dalt, esdentats, els marlets.
El capaltard és d'un vell or solemne.
He vist el circ, el que queda del circ.
Veig, el castell, la darrera esperança.