Una tarda va tancar el viver...

Una tarda va tancar el viver abans de l'hora i va dirigir-se caminant fins a l'altre extrem del barri, a les cases barates d'Horta. Va fer un tomb per aquells carrers rectilinis, amb les seves humils cases d'una sola planta, pintades de blanc i amb petits patis al davant, encaixades entre el Turó de la Peira i els blocs de pisos de Nou Barris. Finalment, quan faltava mitja hora per a les vuit del vespre, va dirigir-se a la petita plaça on hi havia l'església de Sant Francesc. Feia anys que no veia el temple, de dimensions molt modestes, amb els murs d'un marró clar que contrastava amb la blancor de les cases properes.

A la plaça, alguns nens jugaven en un petit parc, i un parell de veïns feien petar la xerrada des dels seus respectius patis. La tarda era calorosa i plàcida. L'església tenia la porta oberta i, des d'una certa distància, en Tomàs podia veure'n l'interior senzill, amb uns pocs bancs de fusta on hi havia no més d'una desena d'assistents sentint el sermó del capellà. En Tomàs s'hi va apropar però sense decidir-se a entrar-hi, i va comprovar que el sacerdot oficiant era en Ricard Llopis. Parlava amb una veu suau, continguda, mentre mirava els seus oients. El sacerdot de seguida es va adonar de la presència d'en Tomàs al llindar de la porta i el va observar fugaçment sense interrompre el seu discurs. Una mica incòmode, en Tomàs es va apartar de la porta i es va quedar a l'exterior de l'església, des d'on, tot i així, li arribaven perfectament les paraules del mossèn.