Uns amics del cafè de cal Oros...

Uns amics del cafè de cal Oros li digueren algunes facècies a to amb les circumstàncies. Ell contestà amb unes altres del mateix caràcter. La Remei es tornà més vermella encara. Sortosament, sortiren fora del poble i emprengueren al camí per la carretera, vers l’església d’Encamp. Feia un bo que enamorava. Un dia d’hivern esplèndid. Havien deixat els pares de la Remei al pis. El sogre, per vigilar la petita Meritxell i la sogra per fer el dinar de noces. La sogra era una bona cuinera. Seguint el costum de les cases de muntanya, serví un parell d’anys en una casa rica de Tàrrega. Allí aprengué a cuinar i a defensar-se dels senyorets, que eren uns pintes. Sabé sortir bé de les dues preocupacions, amb aquella tenacitat tan característica dels qui saben que necessiten un cert coneixement i experiència, per triomfar en la vida.